Terrorífic
L’escola on vaig cursar l’educació primària és el lloc on recordo haver passat la meva pitjor època com a aprenent no només de llengües, sinó en general. En el meu cas, les classes de llengua anglesa, incloent-t’hi la professora, eren terrorífiques: el temari era feixuc i la professora era tan estricta que el simple fet de no haver fet un exercici podia fer que et castigués i, conseqüentment, et quedessis sense “l’hora del pati”. L’angoixa que passava en aquelles classes feia que, durant tota l’hora, estigués més pendent de no moure ni un dit, que no pas d’escoltar o llegir allò que, suposadament, aquella professora ens estava ensenyant.
Tot i que potser no ho puc afirmar amb total certesa, m’atreviria a dir que el mètode que s’aplicava en aquelles classes d’anglès estava centrat en la gramàtica. Seguíem al peu de la lletra un llibre de text farcit de normes, exercicis i lèxic que havíem de memoritzar per a poder guanyar o perdre un punt en el petit examen oral que fèiem en la classe següent. La professora parlava en català, a excepció del típic Hello! How are you? que ens deixava anar en entrar a l’aula o del moment de corregir els exercicis, dels quals en llegia els enunciats en anglès.
