Mens sana in corpore sano
Un cop a l’institut, vaig cursar quatre anys de francès amb una professora que, des del primer dia, va canviar radicalment la concepció que tots teníem de l’ensenyament de llengües. Utilitzava un mètode que aleshores considerava estrany i ara identifico clarament amb la teoria psicològica humanista. En entrar a l’aula, sabíem que havíem de col·locar les taules i cadires en semicercle. Sorprenentment, la classe sempre començava amb un exercici de relaxació que acostumava a oscil·lar del cinc als deu minuts: sèiem a la cadira, tancàvem els ulls, ens concentràvem en la respiració i seguíem les instruccions que la professora ens anava donant en francès.
Tot seguit, continuàvem amb el temari. Vam començar a aprendre la llengua mitjançant la visualització d’una sèrie de vídeos de dibuixos animats. Cadascun dels vídeos mostrava un diàleg entre dos personatges que, seguidament, havíem de repetir i escenificar. La professora gravava en vídeo la posada en escena per tal que després ho poguéssim veure i poguéssim adonar-nos dels errors. Amb aquesta metodologia, es pretenia treballar el lèxic, la fonètica i la sintaxi franceses.
Tot seguit, continuàvem amb el temari. Vam començar a aprendre la llengua mitjançant la visualització d’una sèrie de vídeos de dibuixos animats. Cadascun dels vídeos mostrava un diàleg entre dos personatges que, seguidament, havíem de repetir i escenificar. La professora gravava en vídeo la posada en escena per tal que després ho poguéssim veure i poguéssim adonar-nos dels errors. Amb aquesta metodologia, es pretenia treballar el lèxic, la fonètica i la sintaxi franceses.
Aquest tipus de sessions es combinaven amb les classes estrictament gramaticals, en les quals treballàvem els aspectes més formals de la llengua mitjançant exercicis escrits i orals. A final de curs, l’aprenentatge culminava amb un viatge a França, a partir del qual havíem d’elaborar un treball que contenia totes les activitats que havíem de fer durant l’estada.
Tinc un molt bon record d’aquesta assignatura. A hores d’ara, considero que va ser una experiència totalment positiva que m’alegro molt d’haver viscut. La relaxació, que al principi ens semblava estranya en l’ensenyament de llengües, s’acabà convertint en l’element més característic de les classes de francès. El fet de col·locar-nos en semicercle i escenificar els diàlegs en grup va crear una relació excepcional entre els alumnes de l’assignatura, així com un ambient de treball molt agradable.
